2015/09/02

Dia 18 - De Mansilla de las Mulas a León (18 km, 464,2 km acumulats)

Avui us parlaré del material que porto...

Pel camí veus motxilles de totes menes i capacitats. Les que veus més sovint potser són de 50, 60 i 70 litres. Jo crec que és massa pel que vull portar. Personalment, en porto una de només 24 litres. Una de les de menys capacitat que he vist durant el camí (contant només la. Gent que carga la motxilla sempre i no l'envia amb un taxi al final de la pròxima etapa). La vaig triar així per obligar-me a portar poques coses.

Porto unes Botes de muntanya Bestard amb goretex. Les vaig triar així perquè malgrat pesin un pèl més que unes bambes normals, poden aguantar un aiguat important sense mullar-se, et protegeixen molt bé per terrenys amb moltes pedres, eviten torçades de peu, etc. Molta gent camina amb bambes de muntanya, els alemanys xancles amb mitjons i també n'hi ha com jo.

Porto tres parells de mitjons (uns que faig servir per anar corre més gruixuts i alts, uns X-socks ultralight de muntanya i uns Artengo més senzills del Decathlon), tres calçotets de fibra sintètica que s'asseca ràpid, 3 pantalons (uns de llarg de muntanya, uns de curts i unes malles), 3 camisetes de màniga curta tècniques que s'assequen ràpid i treuen la suor cap a fora), una camiseta tècnica de màniga llarga, un polar normal de màniga llarga, un goretex que faig servir per anar a córrer molt lleuger i un goretex pro de Muntanya (també molt lleuger). També un Ponxo que cobreix també la motxilla i uns pantalons de pluja senzillets.

Per la higiene personal i les cures porto també tres pinces per la roba, cordill de 4 metres, sabó en pastilla, fil i agulla, 3 agulles imperdibles, un pot petit de Betadine, gasses, vaselina, crema pel sol, crema d'Aloe vera, crema hidratant, oli d'ametlla dolça, pasta de dents, raspall de dents, sabó de dutxa i maquineta d'afaitar.

Com a accessoris porto el mòbil (i cargador USB ), frontal (i cable pel cargador USB), cantimplora tipus camelbak, una cinta pel cabell per evitar la suor, el mocador dels castellers, el sac de dormir ultralight, un ganivet, ulleres de sol, la cartera, la credencial dins un plàstic més alguns papers, targetes i coses que vaig recollint per fer el diari.

Crec que el pes total és de 8 kg. Amb l'aigua 10 kg. Però no ho sé del cert.

Em llevo encara adolorit del tibial esquerra. Em faig una frega amb oli d'ametlla dolça i demano 2 ibuprofès més a la Kerrin. Li dic al Colin que tiri que ja l'agafaré. Baixo, faig la motxilla i baixo a esmorzar al bar del costat : cafè amb llet i croissant.

Començo a caminar i noto que potser el tinc una mica millor. Aquest tram de Mansilla fins a León crec que és el més lleig que hem fet fins ara. Passa pel costat de la carretera tota l'estona.

Fem un cafè pel camí. Allà torno a trobar a l'Aida i als americans. Reprenem la marxa i a poc a poc arribarem a León. Avui només són 18 km de no res. El tibial esquerre quasi no em molesta.

Agafem habitació en un alberg, dutxa i migdiada. Anem amb els mexicans a visitar la catedral de León. És una catedral gòtica preciosa pels nombrosos vitralls que té a les seves parets.

Anem de tapes per sopar. Se'ns ajunten dues brasilenyes i la Bruna i l'Anna. Farem tres canyes més tapa al Jamón Jamón, un dels bars típics del Barrio Húmedo. Acabarem a les 12h de la nit abans d'anar a l'alberg (és l'únic dia que ens deixen tornar a aquesta hora).

2015/09/01

Dia 17 - De Bercianos a Mansilla de las Mulas (26,5 km, 446,2 km acumulats)

Ens llevem a les sis i baixem a esmorzar. Parlem una mica amb els hospitalers, paguem el donatiu i marxem a caminar.

Surto amb el Colin i començo a notar el tibial de la cama esquerra. Aguanto 13 km a bon ritme (5,5 km/h). Passem per Burgo Ranero i fem un cafè i una napolitana. Continuem i arriba un moment que paro per treure'm el goretex i buaaaaa de cop i volta, el tibial em fa un mal que no es pot ni explicar. Avanço a poc a poc, la Kerrin m'acompanya una mica i em dóna dos ibuprofès. Arribant a Reliegos m'estiro a terra, em trec els mitjons, fico el peu en alt sobre dues motxilles, em fico Voltaren i una noia holandesa super jove em fa un massatge amb un oli especial xinès que penetra molt dins la pell (diu ella). Em bec una cervesa estirat, menjo un pintxo de tortilla i al cap de bastanta estona ja em trobo millor.

Pago i tirem cap a Mansilla de las Mulas per buscar l'alberg municipal. Està situat a dins del poble. Em dutxo, rento la roba i em fico a escriure el diari.

La tarda me la passo al llit per calmar el dolor del tibial. Estirat en una llitera sobre el llit del Colin. Em llevo a les 20h i me'n vaig a sopar a un restaurant triat amb el TripAdvisor. Menjo de conya (no falla mai aquesta aplicació!) : Hojaldre de morcilla y escalopines de queso blue.

Quan acabo me'n vaig a dormir quasi. Uns pesats foten soroll a fora el carrer fins bastant tard. M'he de llevar per anar al lavabo...

Demà serà un altre dia!

Dia 16 - De Terradillos de los Templarios a Berzianos del Real Camino (23 km, 419,7 km acumulats)

Sortim de l'alberg ben d'hora. Avui el dia aguantarà sense pluja. Em trec el goretex que porto ràpid. El cel està ennuvolat i fa una mica d'airet. Parem a fer un cafè a Moratinos. Després continuem cap a Sahagun. Fem un altre cafè, un pintxo de truita i visitem l'església i acabarem arribant a Berzianos.

L'alberg de Grañon ens van dir que en l'alberg on estem era un alberg parroquial semblant al de Grañon. És un alberg de donatiu que es respira un molt ambient.
Només enregistrar-nos començo a parlar amb un hospitaler de Valladolid sobre la Independència de Catalunya. Es fica un mica gallitu i ho deixem estar.

Ens dutxem, rentem la roba i m'estiro per disminuir el meu tibial de la cama esquerra.

Sopem a les 20h i després ens fiquem a cantar amb la guitarra : els mexicans, Luís el veneçolà, el Colin, la Bridgitte, les catalanes, etc. Molt macus tots. De hospitalers hi ha el Cinto d'Igualada, un home que està amb els moixigangers!

Anem a dormir que demà serà un altre dia!