Sempre havies volgut venir a Marsella i ara ja no podras venir !
Sempre et recordaré com a un cosi encara que, de sang, no ho fossis !
Sempre t'agraïré l'interès que vas portar en els estudis que feiem tant l'Anna com jo !
Sempre has tingut grans projectes e idees... i espero que li serveixen a la Carmina, al Marc i a la Maria per tirar endavant !
Sempre me'n recordaré de tu quan em calci les aletes de bucejar per endisar-me en el mon del silenci ! acompanyar-me a comprar-les es la ultima cosa que vam fer junts !
Sempre me'n recordaré de tu quan alci la mirada cap al cel i vegi els ocells volar...
Sempre me'n recordaré de tu quan passi al costat d'un camp de futbol i vegi nens entranant-s'hi... i sempre me'n recordaré l'heroicitat que vas fer per no provocar una autèntica tragedia !
Es el meu particular adeu que t'ofereixo, un adeu per sempre !
El teu cosi
Unes paraules de l'Ita Llenas al dol...
Em resulta difícil entendre el transtorn de la tristesa i l’angoixa.
Costa entendre que aquests sentiments, que són com normals puguin arribar a transbalsar-nos.
El dol és un sentiment normal que l'ésser humà experimenta davant la pèrdua d'alló que estima. I sol aparèixer en el mateix instant de la pèrdua. Experimenta sentiments comuns a les depressions: tristesa, abatiment, alteracions de la son, etc. però també d'altres com sensació d'injustícia, ràbia, certa sensació de culpa... totes elles són degudes a la pèrdua.
Però cal permetre’ns adaptar-nos a la nova situació i tornar progressivament a la vida normal. Quan apareix una pèrdua, l'autoestima s’ha d’estimular.
I aquesta vitalitat persistent ha de perdurar.
Em de crèixer! Més i més!
Ita
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire