2015/08/15

Dia 0 - de Riudebitlles a Saint Jean Pied de Port

Avui marxo cap al nord! Potser són els nervis, potser la calor però m'he despertat mitja hora abans del que tocava. Ma mare m'ha acompanyat a l'estació de Sant Sadurní d'Anoia i a Sants m'he trobat a la Maite que és la pamplonica que m'ha de dur a la seva ciutat. M'enfilo dins del seu cotxe amb dues noies més que van cap a Lleida. Després de deixar-les, nosaltres pujem cap a Pamplona per una autovia/carretera molt xula que passa per Huesca, Ayerbe, Murillo de Gállego (al costat de les impressionants parets de Los Mallos de Riglos, unes parets verticals de conglomerat del Miocè conseqüència de l'elevació dels Pirineus), el pantà de Yesa i Pamplona.

La Maite és una conductora que he conegut utilitzant el blablacar! Una alternativa interessant als bitllets de bus i de tren! Proveu-lo i repetireu! Ha estat un encert! Em deixa a l'estació d'autobusos de Pamplona i ara he d'esperar el bus que em portarà cap a Saint Jean Pied de Port (França).

Arribat a Saint Jean, guaiiii! El poble està a rebentar de gent! Del 14 al 16 d'agost són les férias! Me'n vaig ràpid a la casa dels amics dels pelegrins i estava tancat! Obrien a les 20h! Me'n vaig a l'alberg de pelegrins per veure si hi ha lloc (diga'm somiador!) i res! Vaig a casa d'una iaia molt gran i acabava de donar la última habitació! Per sort, en un alberg també del centre, uns nois que havien reservat no s'havien presentat i hi havia lloc! Pago el meu llit (17 euros) i me'n vaig a menjar el meu tercer entrepà amb una birra ben fresqueta. Les "férias" a França són molt bojes i acostumen a organitzar una espècie de correbous... La gent va vestida de blanc i porten un fulard i una faixa vermella. Amb la birra feta, me'n vaig a menjar-me la poma en un lloc on feien balls tradicionals bascos! Molt Xulo i complicat de ballar. 

Vaig a buscar la meva Credencial a la casa dels amics dels pelegrins (Cal dir que vaig anar a Montserrat a peu el diumenge abans de marxar no només per entrenar-me sinó també per anar a buscar la Credencial. I la vaig perdre!). Allà em trobo una catalana, la Núria, molt simpàtica que m'explica diverses coses sobre el camino i em dóna un planell de la primera etapa. També conec allà, el Patrick i la seva dona que viuen al barri de Marseille on vaig fer la meva tesi doctoral. Quina coincidència més al·lucinant. Parlem una estona ben llarga i me'n vaig a fer alguna birra més i a cardar-me un altre entrepà! Espero que acabi el castell de focs i me'n vaig a dormir a l'alberg. Quan entro a la meva habitació per anar al llit, tothom estava dormint ja! Marededéu! Ja em veus pujant a la llitera i agafant les coses mínimes per ficar-me a dormir! No he suat gens, ja em dutxaré demà! Al costat de l'alberg, hi havia un bar on havien muntat una barra fora amb la música a tota castanya! Bufffff ni amb taps a les orelles es podia dormir! Mecagunelcapde.... Tardo més de dues hores en dormir... 


Aucun commentaire: