2015/08/18

Dia 3 - De Pamplona a Puente de la Reina (24 km)

Que perquè faig el camí?
Segurament les motivacions són moltes! El tinc al cap des de fa bastants anys com a "challenge" esportiu. Per exemple, des de que parlo amb gent com el Dionís (aquest estiu fa el seu camí per setena vegada pel Nord amb sa filla, l'Esther) les ganes de fer-la anaven en augment. Tinc també una motivació cultural, per descobrir el nord de la Peninsula i les seves regions, cultures, menjar, etc. Una motivació espiritual també! Per trobar-se amb un mateix fora de la família, els amics i la feina (per això la faig sol) i només es pot entendre quan es vé a fer-la. De motivació religiosa, com que sóc científic i no crec amb déu hauria de dir que no n'hi cap (Així perquè setsous, Oriol, vas a adorar la moreneta cada any?). Després hi ha altres motivacions : perquè el meu pare (i el seu germà) es millorin, per recordar el meu avi que caminava molt amb les ovelles, la meva iaia que tot això de les verges li agradava molt i finalment per viure el camí experimentant el bon rotllo que s'hi troba!!!
Els nois que faig conèixer ahir se'n han anat de pintxus i han tornat a les 4 del matí. Quin sarau, déu meu! Malgrat despertar-me, m'he llevat a les 7h. He esmorzat a l'alberg, una mica de cereals i pa torrat amb mantega i melmelada. He conegut a una noia de Reus que fa el camí francès també. Molt maca. També m'he retrobat als 3 de Barberà del Vallès que la fan en bici. El pare es va trencar i ara només fa d'assistència amb el cotxe. Recullo la meva roba estesa (una mica mullada encara), faig la bossa, em fico vaselina als peus i surto fora l'hotel despedint-me dels amics que vaig conèixer ahir. El camí francès passa per llocs emblemàtics de Pamplona com la corba d'Estafeta, l'Ajuntament, el carrer Major i la fortalesa amb els seus espais verds. Després, entres a Cizur Mayor tot per la ciutat i quan la deixes ja comença el camí, camí.... Aquell que les meves botes agrada....  A partir d'aquí, s'enfila tot dolçament per camps de blat, de gira-sols i altres cultius per camins pedregosos i per anar guanyant altura fins arribar a Zariquiegui i més endavant a "Lo alto" de la Serra de Ereniega o El Alto del Perdón on hi ha un conegut monument als pelegrins (Surt a la película "The way"). A partir d'allà, el camí baixa per un camí molt pedregós (però molt) que és un mata-turmells per aquells que porten bota baixa. Amb les meves Bestard de canya alta i els pals, baixo bé però amb mal als peus! Després de la baixada es camina per uns camins més secs, vorejant camps de blat fins a Uterga i Muruzábal. Abans d'arribar a Obanos ens trobem uns nois que donen llimonada fresca per la voluntat (un bé de déu amb la calor que feia). S'arriba al poble on hi ha una catedral molt maca i un monument als pelegrins. En aquest poble s'explica una de les llegendes del camí i és  que Guillem d'Aquitania assessinà la seva germana Felicia i es quedar d'ermità a la ermita de Arnotegui (després d'anar i tornar de Santiago). Després d'Obanos s'arriba tranquil·lament a Puente de la Reina per uns hortets i apareix, de cop, l'alberg on em quedaré a dormir. Avui hem fan mal als peus i m'he de curar algunes butllofes! Em dutxo, me les curo i arriba el Rafael, un professor jubilat de Palència que m'explica un munt d'històries sobre els diversos camins de Santiago i altres rutes que ha fet. Molt interessant. És com l'avi que tots voldríem tenir perquè ens expliqués històries vora el foc.
Avui he fet 24km, he respectat l'etapa que em tocava, estic cansadet i aniré a sopar i a dormir aviat!

Aucun commentaire: