Al despertar-nos d'Estella, en un alberg on algú al nostre costat havia roncat com si matessin un porc, vam anar a esmorzar al bar del davant (cafè amb llet i napolitana de xocolata). Tot seguit, amb l'Alvaro, la Mamen, la Maria i la Ivana tirem pels carrers d'Estella fins arribar a les bodegues d'Iratxe on hi ha una font pels pelegrins on raja vi negre. És un vi que vé d'unes partides que han fet una mala fermentació. Els molt sibarites no se'l podrien ni beure. Avancem una mica per un paisatge de camps de blat i d'ordi monòtons amb una calor que començava tot just a apretar. El camí però és fa més amè parlant amb uns i amb altres. El camí de Santiago és el moment de practicar el teu anglès, el francès i fins i tot alguna altra llengua com el portuguès i l'italià. Arribem a un oasis on un home ha plantat la seva rulotte i amb una mica de sombra i unes cadires ven cervesa fresca i altres cosetes. Tamponem la Credencial, fem petar la xerrada, ens hidratem i continuem el camí fins la població de Los Arcos. Allà ens parem a la plaça del poble per menjar un mos. És la festa major del poble. Tothom està al carrer i hi ha bastant ambient. Ens entaulem per fer una birra i dinar. Compartirem entre dos un menú. Després volem tirar una mica més i si et cardes un menú sencer després no hi ha qui et mogui de la cadira. Van arribant gent : el Manolo de València, l'Aina de Mongòlia, la Clàudia de Canadà, més italians i més gent coneguda. Estem també esperant la Ivana que té una tendinitis i avui ha anat més lenta. Finalment, ens diu que està a l'entrada del poble i la vaig a buscar perquè no es perdi i sobretot per agafar-li la motxilla. Arribem tots dos, ella menja alguna cosa i després de 3 hores i mitja allà parats decidim tirar fins a Torres del Rio. Són 7 km i escaig però sota un sol de justícia. Arribem al poble i ens trobem a la Maria que ens diu que tots els albergs estan plens i que ens queda només l'hostal amb la piscina i el spa. Entre sis que anàvem, agafem 2 habitacions triple i ens tirem de cap a la piscina perquè la tanquen d'aquí mitja hora. Quin gust! Un aigua freda que relaxa les cames i estova les butllofes. Després de canviar-nos, anem a fer una cervesa amb la gent de l'alberg de dalt. Baixem a sopar (ens tracten una mica malament perquè arribem a 20 minuts per tancar la cuina), després de fer una infusió a fora i finalment anem a dormir.
Aquesta nit dormirem millor!
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire