Em desperto a les 7 però no sortiré fins a les 9. Malgrat que es recomana sortir entre les 7 i les 8, el Patrick em va dir que després a Roncesvalles quan ho has vist tot, tens poca cosa a fer.
Així que em dutxo i baixo a esmorzar a un quart de nou : pa amb mantega i melmelada. El cafè a un euro! Parlo amb un francès que fa el camí de Santiago des de Perros-Guirec (Bretanya francesa) i el va començar el 7 de juliol. Al·lucinant!
Avui començo el meu camí amb l'etapa més dura del camí francès, la que va de Saint Jean Pied de Port a Roncesvalles travessant els Pirineus! L'etapa dura 7 hores segons les previsions i es camina uns 24 km i mig amb un desnivell positiu de 1400km. No és cap cosa de l'altre món per alguns que em llegiran però deu ni do pels altres.
Només sortir de Saint Jean el cama s'enfila com una mala ****. Al principi, el camí segueix una carretera de muntanya però asfaltada. Hi ha alguns cotxes però les vistes són molt maques amb una fauna i flora característiques d'alta muntanya.
Hem passat pel camí del col de Bentarte perquè ens ha fet un dia esplèndid. Si no es així, els francesos et fan pujar per la carretera que va des de Saint Jean Pied de Port a Roncesvalles.
De moment, el primer dia, viatjo tot sol. Ahir vaig reconèixer pelegrins de vista però no hi vaig parlar gaire. Caminar sol pel camino és un moment de solitud bastant especial. Et deixa pensar en tu mateix, en la teva vida, en el que vols ser, etc. Tothom ho recomana i és veritat. Després més endavant crec que ja caminaré amb més gent.
A l'alto de Hotnto, quan deixem la carretera asfaltada, el camí es fica xulo. Ja no tens l'angoixa dels cotxes passant pel costat. Com a companyia només tens el Prat, les vaques i algun cavall salvatge. Arribem al refugi d'Orisson ben aviat amb unes vistes espectaculars sobre les valls del costat. El Pirineu francès basc és realment molt macu. Al refugi, vaig al lavabo, omplo d'aigua una cantimplora (soft flask) que tinc i tiro milles de cara amunt. En aquest camí, porto dos bastons de carboni plegables que van de puta mare i de cara amunt, fico la redactora, em fico a fer marxa nòrdica i de moment, tiro fooooort! Ja porto 15 persones avançades! Més amunt arribo a un lloc amb un munt de cotxes aparcats a la carretera (amb raó hi havia tants cotxes aquest matí) i es que més amunt celebren una missa en basc en honor a la Verge de Biakorri, la patrona dels pastors d'aquesta zona! Vaig a veure-la i tinc un petit pensament pel meu avi (pastor) i la meva iaia (carnissera). Segur que si fossin d'aquesta zona, haguessin vingut! Tiro amunt amb la reductora, seguint els passos d'una alemana que fent marxa nòrdica tinc problemes per seguir! A més a més, camina amb una espècie de de Pamela al cap! Ben aviat, arribem a una caravana on es posen l'últim segell francès i ens enfilem amunt per trobar la Creu de Thibault! La passem i deixem la carretera per arribar a coronar el coll de Bentarte. Molt aprop hi ha la frontera espanyola, que no trepitjarem fins una mica més tard. Primer, faig una parada a la Fontaine de Roland per canviar l'aigua que tinc a la camelbak. Tiro més amunt, sempre sol, i passem per una Fageda molt bonica. Al final, serpentejant el camí, arribo al refugi de Izandorre. Fou construït perquè en època de mal temps ajuda als aventurers que gosen passar per aquí, amb una boira d'infart. Entro, faig una ullada i continuo pujant fins al col de Lepoeder (1410 m), el sostre de l'etapa i crec que del meu camí. M'aturo a menjar una barra que he agafat aquest matí de l'alberg barrejada amb uns talls de fuet. Aquest entrepà amb les vistes que tinc davant em sap a Glòria! Després de dinar decideixo passar pel gr12 perquè el camí que va directe a Roncesvalles es massa costerut de cara avall. Per no fer patir més el lligament extern del genoll de la cama esquerra, agafo l'alternativa! Arribo a Roncesvalles a les 15h15. El camí avui ha anat prou bé.
Vaig directe a buscar el meu llit a l'alberg de pelegrins. Després d'una espera llarga, em donen el llit. Tinc un alemà molt simpàtic al costat. Baixo a rentar la roba a mà, l'Estenc, i vaig escriure una mica de diari.
Després d'assistir a la missa de les sis, em vaig a veure el Sancti Spiritus però la visita és pagant només! Allà, Carlemany va enterrar les restes de Roland.
Avui toca a sopar a Casa Sabina, acompanyat d'uns grandins molt simpàtics i d'una alemana (no tant). Ens donen pasta italiana i porc amb patates amb un gelat de postres.
És l'hora d'anar a l'alberg perquè tanquem a les 22h. Recullo la roba estesa i me'n vaig al llit a escriure el meu diari.
Fins demà!
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire