2015/08/31

Dia 15 - De Carrión de los Condes a Terradillos de los Templarios (26,6 km, 396.7 km acumulats)

Ens llevem a l'alberg de Carrión. El jefe de l'alberg, un paio que ho volia controlar tot, també està llevat! Ahir vam pagar 5 euros per l'alberg parroquial (no és normal però bé... No direm res!). El Colin i jo tirem milles. De nit encara, és una mica més complicat orientar-se. Les fletxes grogues que anem seguint des del principi no és veuen tant bé encara que vagis amb frontal. M'ajudo de la meva aplicació gps (oruxmaps) en la qual tinc la traça completa del camí de Santiago per trobar el bon camí.

Avancem per una via recta que forma part de la Via Aquitana i més endavant de la Cañada real leonesa. Hi ha uns núvols que fan por. Pel camí ens trobem una espècie de Barraca ben muntada on hi ha una parella de Reus que tenen de tot : cafè, pastes, fruita i fins i tot una barbacoa encesa. Fem un cafè amb llet i començo a parlar amb ells. Han vingut a viure aquí perquè després de fer el camí s'hi trobaven de conya. De fet, ells viuen a Sahagun (demà hi passarem) i venen tits els matins d'abril a octubre a oferir un esmorzar als pelegrins. Molt macus tots dos. Ens diuen que possiblement avui no plourà, demà segurament. Just quan continuem el camí per la cañada.... Patapam es fica a ploure bastant fort. Vaig amb pantalons curts i el meu goretex de muntanya i vaig bé. El Colin es fica un ponxo d'aquests senzillets. Més endavant,  li ofereixo el meu Haglöfs goretex active shell que faig servir per anar a córrer. És segurament la millor prenda de roba que tinc. Pesa només 200 grams, té un índex de transpirabilitat RET<3 i aguanta uns 18000 mm en el test de Schmerber. Li va millor que el ponxo que portava. Es fica a ploure més!

Arribem a Calzadilla i fem un cafè en el bar del poble. Tornem a tirar milles. Ara quasi no plou. Arribem a Ledigos i ens pararem a l'alberg de Terradillos de los Templarios. Un l'alberg molt guai. Arribem a la una de la tarda. Tenim temps per nosaltres. Dinem, fem migdiada i rentem la roba. Els Americans també acaben arribant i venen a la nostra habitació de 4 lliteres que paguem un pèl més cares que l'habitació on hi ha 20 persones. Tenim bany propi. Acabarem sopant junts amb una noia australiana, la Brigitte. Unes birres i a dormir.

Aucun commentaire: