2015/08/25

Dia 10 - De Tosantos a Agés (23 km, 263 km)

Ens llevem i anem a esmorzar amb el Iñaki i un altre noi, els hospitalers de l'alberg. Esmorzem molt bé : pa amb mantega i melmelada i cafè. Parlo del camí amb ells, mentres que la mamen i l'ivana baixen a esmorzar. Abans de marxar, escric el meu paper, pago el donatiu i marxem a caminar. Passem per Villambistia, Espinosa del Camino i Villafranca Montes de Oca. Després pujem una pujada pronunciada, la mamen i l'ivana es queden a fer un cafè amb un bar i jo tiro amb l'Aina. Ben aviat, ens parem a una font al mig de la Sierra de la Demanda per mullar-nos els peus. Hi ha la Corinne, una francesa que viu a Milà que també feia el mateix. Passa un noi corrent que ens explica que el camí passava abans per un altre lloc més bonic i amb no tanta pendent. Normal! Abans els carros havien de passar per llocs facilets. Comencem a tirar amb els peus fresquets, trobem un monument als caiguts durant la guerra civil i allà ens trobem dues noies israelianes. Vam començar una conversació una mica tensa.... I és que la meva primera frase va ser : I hate the Israelian people. Us reconec que no té gens de tacte aquesta entrada triomfal, però realment és el que penso. Em deien que elles no volien la guerra i al mateix temps es vam allistar a l'exèrcit israelià per combatre el poble palestí. Em deien que estaven quasi obligades i jo els hi deia que quina contradicció! Sobretot, crec que el poble palestí està ocupat des de fa segles i que per això ells no és conformen! Normal, crec jo! En fi,.....

En aquella Serra, trobem una noia super simpàtica que ens ofereix síndria, meló i plàtan per la voluntat. Dóna gust donar calers a gent com aquesta que s'ho treballen i t'alegren el dia! Anava amb una nena petita, un gat i un gos! El lloc estava ple de tòtems pintats, fustes tallades, hamaques, etc. Un lloc amb molta energia positiva!!! Arribem a San Juan de Ortega dolçament. Allà trobem el Manuel fet caldo i altres pelegrins que he conegut al camí. Mengem un bocata de morcilla excepcional i enorme! Després anem a visitar l'església. És l'únic lloc en tot el camí de Santiago que saben segur que hi ha enterrat un sant. És curiós. Fem algunes fotos, poso una espelma i marxem cap a Agés. Arribem a Agés i anem directes a l'alberg municipal. Allà estant tots els pelegrins que coneixem. Faig una birra, visito una mica el poble i després ens anem a sopar en una garita on hi ha una cuinera una mica especial. De fet, està boja perduda però cuina molt bé! Em menjo un entrepà de llom amb formatge, uns vinets, etc. Anem cap a l'alberg, fem una birra allà fora amb les noies i anem a dormir! El Manuel em diu un "trucu" per fer-te uns bons taps per les orelles! Ell és el que ronca més de tota la tropa! Sembla una espècie d'ós quan dorm! Sobretot quan ha begut...

Demà serà un altre dia!

Aucun commentaire: