Dia 18 - De Mansilla de las Mulas a León (18 km, 464,2 km acumulats)

Avui us parlaré del material que porto...

Pel camí veus motxilles de totes menes i capacitats. Les que veus més sovint potser són de 50, 60 i 70 litres. Jo crec que és massa pel que vull portar. Personalment, en porto una de només 24 litres. Una de les de menys capacitat que he vist durant el camí (contant només la. Gent que carga la motxilla sempre i no l'envia amb un taxi al final de la pròxima etapa). La vaig triar així per obligar-me a portar poques coses.

Porto unes Botes de muntanya Bestard amb goretex. Les vaig triar així perquè malgrat pesin un pèl més que unes bambes normals, poden aguantar un aiguat important sense mullar-se, et protegeixen molt bé per terrenys amb moltes pedres, eviten torçades de peu, etc. Molta gent camina amb bambes de muntanya, els alemanys xancles amb mitjons i també n'hi ha com jo.

Porto tres parells de mitjons (uns que faig servir per anar corre més gruixuts i alts, uns X-socks ultralight de muntanya i uns Artengo més senzills del Decathlon), tres calçotets de fibra sintètica que s'asseca ràpid, 3 pantalons (uns de llarg de muntanya, uns de curts i unes malles), 3 camisetes de màniga curta tècniques que s'assequen ràpid i treuen la suor cap a fora), una camiseta tècnica de màniga llarga, un polar normal de màniga llarga, un goretex que faig servir per anar a córrer molt lleuger i un goretex pro de Muntanya (també molt lleuger). També un Ponxo que cobreix també la motxilla i uns pantalons de pluja senzillets.

Per la higiene personal i les cures porto també tres pinces per la roba, cordill de 4 metres, sabó en pastilla, fil i agulla, 3 agulles imperdibles, un pot petit de Betadine, gasses, vaselina, crema pel sol, crema d'Aloe vera, crema hidratant, oli d'ametlla dolça, pasta de dents, raspall de dents, sabó de dutxa i maquineta d'afaitar.

Com a accessoris porto el mòbil (i cargador USB ), frontal (i cable pel cargador USB), cantimplora tipus camelbak, una cinta pel cabell per evitar la suor, el mocador dels castellers, el sac de dormir ultralight, un ganivet, ulleres de sol, la cartera, la credencial dins un plàstic més alguns papers, targetes i coses que vaig recollint per fer el diari.

Crec que el pes total és de 8 kg. Amb l'aigua 10 kg. Però no ho sé del cert.

Em llevo encara adolorit del tibial esquerra. Em faig una frega amb oli d'ametlla dolça i demano 2 ibuprofès més a la Kerrin. Li dic al Colin que tiri que ja l'agafaré. Baixo, faig la motxilla i baixo a esmorzar al bar del costat : cafè amb llet i croissant.

Començo a caminar i noto que potser el tinc una mica millor. Aquest tram de Mansilla fins a León crec que és el més lleig que hem fet fins ara. Passa pel costat de la carretera tota l'estona.

Fem un cafè pel camí. Allà torno a trobar a l'Aida i als americans. Reprenem la marxa i a poc a poc arribarem a León. Avui només són 18 km de no res. El tibial esquerre quasi no em molesta.

Agafem habitació en un alberg, dutxa i migdiada. Anem amb els mexicans a visitar la catedral de León. És una catedral gòtica preciosa pels nombrosos vitralls que té a les seves parets.

Anem de tapes per sopar. Se'ns ajunten dues brasilenyes i la Bruna i l'Anna. Farem tres canyes més tapa al Jamón Jamón, un dels bars típics del Barrio Húmedo. Acabarem a les 12h de la nit abans d'anar a l'alberg (és l'únic dia que ens deixen tornar a aquesta hora).

Dia 17 - De Bercianos a Mansilla de las Mulas (26,5 km, 446,2 km acumulats)

Ens llevem a les sis i baixem a esmorzar. Parlem una mica amb els hospitalers, paguem el donatiu i marxem a caminar.

Surto amb el Colin i començo a notar el tibial de la cama esquerra. Aguanto 13 km a bon ritme (5,5 km/h). Passem per Burgo Ranero i fem un cafè i una napolitana. Continuem i arriba un moment que paro per treure'm el goretex i buaaaaa de cop i volta, el tibial em fa un mal que no es pot ni explicar. Avanço a poc a poc, la Kerrin m'acompanya una mica i em dóna dos ibuprofès. Arribant a Reliegos m'estiro a terra, em trec els mitjons, fico el peu en alt sobre dues motxilles, em fico Voltaren i una noia holandesa super jove em fa un massatge amb un oli especial xinès que penetra molt dins la pell (diu ella). Em bec una cervesa estirat, menjo un pintxo de tortilla i al cap de bastanta estona ja em trobo millor.

Pago i tirem cap a Mansilla de las Mulas per buscar l'alberg municipal. Està situat a dins del poble. Em dutxo, rento la roba i em fico a escriure el diari.

La tarda me la passo al llit per calmar el dolor del tibial. Estirat en una llitera sobre el llit del Colin. Em llevo a les 20h i me'n vaig a sopar a un restaurant triat amb el TripAdvisor. Menjo de conya (no falla mai aquesta aplicació!) : Hojaldre de morcilla y escalopines de queso blue.

Quan acabo me'n vaig a dormir quasi. Uns pesats foten soroll a fora el carrer fins bastant tard. M'he de llevar per anar al lavabo...

Demà serà un altre dia!

Dia 16 - De Terradillos de los Templarios a Berzianos del Real Camino (23 km, 419,7 km acumulats)

Sortim de l'alberg ben d'hora. Avui el dia aguantarà sense pluja. Em trec el goretex que porto ràpid. El cel està ennuvolat i fa una mica d'airet. Parem a fer un cafè a Moratinos. Després continuem cap a Sahagun. Fem un altre cafè, un pintxo de truita i visitem l'església i acabarem arribant a Berzianos.

L'alberg de Grañon ens van dir que en l'alberg on estem era un alberg parroquial semblant al de Grañon. És un alberg de donatiu que es respira un molt ambient.
Només enregistrar-nos començo a parlar amb un hospitaler de Valladolid sobre la Independència de Catalunya. Es fica un mica gallitu i ho deixem estar.

Ens dutxem, rentem la roba i m'estiro per disminuir el meu tibial de la cama esquerra.

Sopem a les 20h i després ens fiquem a cantar amb la guitarra : els mexicans, Luís el veneçolà, el Colin, la Bridgitte, les catalanes, etc. Molt macus tots. De hospitalers hi ha el Cinto d'Igualada, un home que està amb els moixigangers!

Anem a dormir que demà serà un altre dia!

Dia 15 - De Carrión de los Condes a Terradillos de los Templarios (26,6 km, 396.7 km acumulats)

Ens llevem a l'alberg de Carrión. El jefe de l'alberg, un paio que ho volia controlar tot, també està llevat! Ahir vam pagar 5 euros per l'alberg parroquial (no és normal però bé... No direm res!). El Colin i jo tirem milles. De nit encara, és una mica més complicat orientar-se. Les fletxes grogues que anem seguint des del principi no és veuen tant bé encara que vagis amb frontal. M'ajudo de la meva aplicació gps (oruxmaps) en la qual tinc la traça completa del camí de Santiago per trobar el bon camí.

Avancem per una via recta que forma part de la Via Aquitana i més endavant de la Cañada real leonesa. Hi ha uns núvols que fan por. Pel camí ens trobem una espècie de Barraca ben muntada on hi ha una parella de Reus que tenen de tot : cafè, pastes, fruita i fins i tot una barbacoa encesa. Fem un cafè amb llet i començo a parlar amb ells. Han vingut a viure aquí perquè després de fer el camí s'hi trobaven de conya. De fet, ells viuen a Sahagun (demà hi passarem) i venen tits els matins d'abril a octubre a oferir un esmorzar als pelegrins. Molt macus tots dos. Ens diuen que possiblement avui no plourà, demà segurament. Just quan continuem el camí per la cañada.... Patapam es fica a ploure bastant fort. Vaig amb pantalons curts i el meu goretex de muntanya i vaig bé. El Colin es fica un ponxo d'aquests senzillets. Més endavant,  li ofereixo el meu Haglöfs goretex active shell que faig servir per anar a córrer. És segurament la millor prenda de roba que tinc. Pesa només 200 grams, té un índex de transpirabilitat RET<3 i aguanta uns 18000 mm en el test de Schmerber. Li va millor que el ponxo que portava. Es fica a ploure més!

Arribem a Calzadilla i fem un cafè en el bar del poble. Tornem a tirar milles. Ara quasi no plou. Arribem a Ledigos i ens pararem a l'alberg de Terradillos de los Templarios. Un l'alberg molt guai. Arribem a la una de la tarda. Tenim temps per nosaltres. Dinem, fem migdiada i rentem la roba. Els Americans també acaben arribant i venen a la nostra habitació de 4 lliteres que paguem un pèl més cares que l'habitació on hi ha 20 persones. Tenim bany propi. Acabarem sopant junts amb una noia australiana, la Brigitte. Unes birres i a dormir.

Dia 13 - De Hontanas a Bobadilla del Camino (28,5 km, 345,5 km acumulats)

Avui és l'últim dia de l'Ivana. Un altre que se'n va! Potser és una dels moments més durs del camí.

Esmorzem davant de l'alberg. Una mica de pa amb tomàquet i pernil, suc de taronja i cafè amb llet. Comencem a caminar amb l'Ivana, la Aida (una canadenca de Vancouver que segurament estarem junts fins a Santiago), l'Aisha (de Mongòlia) i la Clàudia (Brasil). Quan avancem una mica, la Clàudia s'ha deixat una tovallola, truquem a l'alberg que li fiquin amb la motxilla que ha deixat allà perquè li porti un taxi. Ben aviat arribem a un antic hospital en ruines on tractaven d'ergotisme als malalts que havien consumit sobretot sègol contaminat per un bolet que hi creix, Claviceps purpurea. Aviat arribem a Castrojeriz, fem un cafè, visitem l'església i sortim del poble per afrontar la pujada de Castrojeriz (12 per cent de mitja). A dalt, hi havia un bon xicot que venia fruita per un donatiu. Després de fer camí per la calurosa meseta castellana (no us podem imaginar quina calor fa....), trobem un altre xicot a costat d'una font venen fruita i beguda. Ens treiem les botes i posem en remull els peus per fer baixar l'inflamació que es produeix sempre que camines molt de temps. Diuen els vertaders alpinistes de muntanya que s'ha de mullar els peus en rierols per desinflar els peus. Ens posem les botes i continuem amb els peus com a nous.

Arribem a Itero de la VEGA amb dos americans, un escocès, l'Ivana i l'Aida. Dinem un menú i fem sobretaula!

Agafem els trastus i fem els últims km per la meseta castellana amb una calor de mil dimonis. Hem de parar un moment perquè l'Ivana li agafa un cop de calor. Arribem a Bobadilla del Camino mig extenuats. Entrem en un alberg i descobrim que té piscina!!! Una dutxa i cap dins a remullar els peus!

A la nit sopo un entrepà de truita amb pernil i fent birres amb el Colin i l'ivana se'ns fa les 11h.

Dema serà un altre dia!

Dia 11 - De Agés a Burgos (23 km, 286 km acumulats)

Ens lleva el Manuel crec que encara amb bastant d'alcohol a la sang! Cridant : Venga pelegrins que això no és un hotel, és un alberg! És boig! Tothom es lleva!

Baixem a esmorzat al bar de l'alberg per 3,5 euros, un croissant gran, dues peces de bolleria, una torrada amb mantega i melmelada i un suc de taronja! Marxem de l'alberg seguint la fletxa groga i ben aviat ens parem en el centre d'interpretació d'Atapuerca! Volem reservar una visita per quatre però ens hem d'esperar a les 9. A les 9h, arribem els guies del centre i ens expliquen com tenen de ple el dia. Ens expliquen que hi ha places per visitar el jaciment a les quatre de la tarda. És un Mercer organitzar tanta gent. Nosaltres, després de consultar taxis, horaris de bus i altres combinacions, decidim de fer la visita al centre d'interpretació perquè ens diuen que s'han alliberat places per anar a visitar els jaciments a les 12h. Ens la fa un noi que és doctor en arqueologia i excava a Atapuerca. Una visita super didàctica. Ens ensenya com a partir de pedres de quarz, calcita o d'altres fer eines com feien els nostres avantpassats. Ens explica com pintaven, com caçaven i com feien foc. Tot explicat d'una manera molt didàctica i amb exemples reals. És un encert de visita. Els petitons s'ho passen de conya.

Quan acaba la visita hem de trobar algú que ens acompanyi a Ibeas de Juarros, el poble a l'altre cantó de la Sierra de Atapuerca on hi ha el bus que surt per anar als jaciments. Finalment, una família molt gran ens porta amb els seus cotxes cap allà! Quina sort!

Arribem a Ibeas, visitem una mica l'exposició i pujem a l'autocar. Arribar als jaciments d'Atapuerca em fa especial il·lusió! És en aquí on hi ha les restes paleoarquelògiques més importants del món. S'ha descobert aquí l'Homo antecessor i l'Homo heidelbergensis. El primer, forma part de les primeres restes humanes més antigues trobades a Europa (850.000 anys). 85 per cent de les restes de H. heidelbergensis al món s'han trobat aquí. Fem la visita amb un guia collonut, simpàtic i molt de la broma! Ens explica els jaciments de la sima del elefante, la gran dolina, la sima de los huesos i las galerias. No explicaré més coses perquè seria molt dens.

Marxem d'Atapuerca cap al centre i marxem a peu cap a Ibeas de Juarros per intentar agafar un bus. Tenim sort, n'hi ha un que passa a les 14h45. Fem una birra i un pintxo i anem cap a la parada de bus. Quan es l'hora, passa el bus de llarg fent-nos signes de que no para... Lamarequelva.... Amb la cara de tontos, preguntem a un restaurant que que passa amb aquesta història.... Ens diuen que aquesta companyia a vegades para i a vegades no! No tenen dret a parar en aquest poble perquè una altra companyia té la concessió! En fi.... En aquestes que un camarer d'aquest establiment ens diu que si volem a les 16h, quan plegui, ell ens porta a Burgos! Diem que si, i ens quedem a dinar allà. Dinem de conya i a les 16h, ens porta cap a Burgos explicant - nos un munt de coses. Ens deixa a l'estació d'autobusos. La Mamen avui torna cap a Toledo. Compra el bitllet de bus i anem ràpid a visitar la catedral de Burgos. Diuen que és la catedral més maca de la península. Paguem l'entrada del Pelegrí i anem a visitar-la! El que hi ha allà dins és impressionant! Fem tres quartes parts de la visita i anem a acompanyar la Mamen a l'estació. Cada cop que se'n va algú del grup, és trist!

L'ivana i jo anem a visitar el museu de la evolución humana de Burgos. És en aquí on hi ha les restes originals de les troballes d'Atapuerca. Diuen que és l'únic museu al món que exposa les peces originals. Fem la visita quasi completa! L'entrada aquell dia és gratuïta!

Després del museu, vull anar a sopar al millor bar de Burgos, El morito. Després d'unes quantes històries, venen a sopar l'ivana i uns altres nois i noies espanyols. Ens fotem les botes (de qualitat i quantitat) compartint els plats i només paguem la bagatela de 6 euros.

Anem a dormir a l'alberg municipal que està darrera de la catedral. Allà estant la majoria de pelegrins.

Dia 12 - De Burgos a Hontanas (31 km, 317 km acumulats)

Ens llevem dolçament i anem a esmorzar al bar davant de l'alberg. Un suc de taronja natural va molt bé fent el camí. Avui, la Corinne s'ha llevat i no podrà continuar. Té ampolles als peus i estan infectades. Normalment surt aquella aigueta però a les d'ella surt pus. Es quedarà aquí i anirà a urgències! El camí és dur per alguns pelegrins! No es devia curar bé les ampolles! L'ivana i jo decidim tirar perquè ahir ja vam visitar tot. Els mexicans i el veneçolà es queden a visitar la catedral. Només als primers metres, perdo a l'ivana i faig tot el camí sol. En fi, amb més gent però sol de les persones que més he anat coneixent. Ja me les trobaré més endavant.

Surto de Burgos, arribo a Tardajos amb un ritme bastant ràpid (5,5 km/h o més). Em paro a veure aigua, a treure'm una pedreta de la Bota i continuo endavant. Més endavant, creo el riu Urbel, passo Rabé de las Calzadas i ja comença a aparèixer el paisatge que m'acompanyarà fins al final de l'etapa. La meseta castellana amb camps de cereals a mai no acabar i amb un vent del nord bastant fortet.

Arribo a la baixada del matamulos i de seguida a Hornillos del Camino. Entro en un supermercat, bec un Aquarius, compro dos plàtans i una nectarina, estampo la Credencial i me'n vaig a un bar a dinar. Avui menjaré un entrepà de pit de pollastre amb "pimientos". Faig el cafè. Pregunto si abans d'arribar a Hontanas trobaré una font i tiro milles. Em paro a la font de l'alberg San Bol. Està una mica apartat però només seguint l'arbreda que creix al llarg del seu "arroyo" és fàcil trobar la font. És una font que raja a raig fet amb una piscina. Em fico els peus a remullar, faig un tap pel meu camelback amb un tap de suro d'aquells de plàstic, bec aigua i tiro milles. Sort d'aquest tipus de fonts per aquí dalt la meseta! Sinó més d'un la palmaria caminant per aquí dalt sense vent.

Arribo a l'alberg municipal de Hontanas, pago, em segellen i vaig a dutxar-me, a rentar la roba i aquest vespre anirem a sopar per aquest poble petitet de la meseta castellana.

Dia 10 - De Tosantos a Agés (23 km, 263 km)

Ens llevem i anem a esmorzar amb el Iñaki i un altre noi, els hospitalers de l'alberg. Esmorzem molt bé : pa amb mantega i melmelada i cafè. Parlo del camí amb ells, mentres que la mamen i l'ivana baixen a esmorzar. Abans de marxar, escric el meu paper, pago el donatiu i marxem a caminar. Passem per Villambistia, Espinosa del Camino i Villafranca Montes de Oca. Després pujem una pujada pronunciada, la mamen i l'ivana es queden a fer un cafè amb un bar i jo tiro amb l'Aina. Ben aviat, ens parem a una font al mig de la Sierra de la Demanda per mullar-nos els peus. Hi ha la Corinne, una francesa que viu a Milà que també feia el mateix. Passa un noi corrent que ens explica que el camí passava abans per un altre lloc més bonic i amb no tanta pendent. Normal! Abans els carros havien de passar per llocs facilets. Comencem a tirar amb els peus fresquets, trobem un monument als caiguts durant la guerra civil i allà ens trobem dues noies israelianes. Vam començar una conversació una mica tensa.... I és que la meva primera frase va ser : I hate the Israelian people. Us reconec que no té gens de tacte aquesta entrada triomfal, però realment és el que penso. Em deien que elles no volien la guerra i al mateix temps es vam allistar a l'exèrcit israelià per combatre el poble palestí. Em deien que estaven quasi obligades i jo els hi deia que quina contradicció! Sobretot, crec que el poble palestí està ocupat des de fa segles i que per això ells no és conformen! Normal, crec jo! En fi,.....

En aquella Serra, trobem una noia super simpàtica que ens ofereix síndria, meló i plàtan per la voluntat. Dóna gust donar calers a gent com aquesta que s'ho treballen i t'alegren el dia! Anava amb una nena petita, un gat i un gos! El lloc estava ple de tòtems pintats, fustes tallades, hamaques, etc. Un lloc amb molta energia positiva!!! Arribem a San Juan de Ortega dolçament. Allà trobem el Manuel fet caldo i altres pelegrins que he conegut al camí. Mengem un bocata de morcilla excepcional i enorme! Després anem a visitar l'església. És l'únic lloc en tot el camí de Santiago que saben segur que hi ha enterrat un sant. És curiós. Fem algunes fotos, poso una espelma i marxem cap a Agés. Arribem a Agés i anem directes a l'alberg municipal. Allà estant tots els pelegrins que coneixem. Faig una birra, visito una mica el poble i després ens anem a sopar en una garita on hi ha una cuinera una mica especial. De fet, està boja perduda però cuina molt bé! Em menjo un entrepà de llom amb formatge, uns vinets, etc. Anem cap a l'alberg, fem una birra allà fora amb les noies i anem a dormir! El Manuel em diu un "trucu" per fer-te uns bons taps per les orelles! Ell és el que ronca més de tota la tropa! Sembla una espècie d'ós quan dorm! Sobretot quan ha begut...

Demà serà un altre dia!

Dia 7 - De Logronyo a Nájera (29,6 km, 196 km acumulats)

Hem sortit de l'alberg pel camí de Santiago que passa per enmig de la ciutat. Logronyo és molt bonica i ahir ens van fer una visita tant bonica a la ciutat que donen ganes de quedar-se més dies. Avancem per camps de blat i vinyes rodejats d'algunes pinedes (però no masses). La companyia és com sempre molt grata i parlant de moltes coses, el camí se't fa més amè. Pel camí trobem algun oasis... Llocs on alguns locals planten la seva furgoneta i t'ofereixen a bon preu aigua, sucs o begudes per reposar els minerals perduts. Ben aviat arribem a Najera on avui dormirem. Avui el tibial de la cama dreta se m'ha inflamat i em fa una mica de mal. És l'únic que tinc. Arribem a l'alberg municipal i ens donen un llit. N'hi ha 90. Ens dutxem, em faig un massatge al tibial amb un oli d'ametlla dolça que em va comprar l'Ivana ahir a Logronyo. Em va de conya! Al costat tinc al Luis, un xicot veneçolà que també va fins a Santiago. M'estiro una mica i en aquell moment es posa a ploure. És la primera pluja que sento durant tot el camí. Ens ha vingut a veure l'Andrés, un Pamplonico que l'any passat va fer el camí amb la Mamen i altra gent. Ha fet uns 110 km amb un ferro de bici. Anem a fer una birra i després a sopar en un bar que encara que tenien lloc reservat ens donen de menjar. Genial. Avui despedim a l'Alvaro (Elche) i a la Maria (Estocolm). Demà agafaran un taxi cap a Logronyo i després un bus cap a Alicante. Anem a fer una altra birra en un bar i ens trobem més gent... La italo-francesa amb la seva filla (La ragazzina... Una noia de 15 anys que la seva mare li va regalar fer el camí pel seu aniversari), els mexicans, els italians, etc. Fem fotos al bar, prenem alguna copa més, fem petar la xerrada i a les 22h30 anem cap a l'alberg. Ens quedem una estona parlant de coses a fora i al cap d'una hora, me'n vaig a dormir.

Demà serà un altre dia!

Dia 6 - De Torres del Rio a Logronyo (20 km)

Després de llevar-nos, esmorzem a l'alberg de joventut (una torrada, suc de taronja natural i cafè). Caminarem avui fins a Viana per uns camins que pujen i baixen contínuament. Arribem a Viana, comprem fruita en un mercat i prenem alguna cosa en un cafè davant d'una església. Ens estampen la Credencial dins de l'església i després marxem dolçament fins a Logronyo. Arribem d'hora a l'alberg municipal, ens cobren, deixem les coses prop de la llitera, ens dutxem i anem a rentar la roba. Després anirem al cafè a menjar un menú també compartit entre dos. Després anem a trobar uns amics de Logronyo de la Mamen que ens fan una visita guiada espectacular pel casc antic. Finalment, anirem de tapeig pel carrer Laurel i una mica abans de les 22h marxem cap a l'alberg perquè si no ens quedem fora! Vaig massatges a l'Alvaro i a la Ivana i anem a dormir.

Demà serà un altre dia!

Dia 5 - De Estella a Torres del Rio (29 km)

Al despertar-nos d'Estella, en un alberg on algú al nostre costat havia roncat com si matessin un porc, vam anar a esmorzar al bar del davant (cafè amb llet i napolitana de xocolata). Tot seguit, amb l'Alvaro, la Mamen, la Maria i la Ivana tirem pels carrers d'Estella fins arribar a les bodegues d'Iratxe on hi ha una font pels pelegrins on raja vi negre. És un vi que vé d'unes partides que han fet una mala fermentació. Els molt sibarites no se'l podrien ni beure. Avancem una mica per un paisatge de camps de blat i d'ordi monòtons amb una calor que començava tot just a apretar. El camí però és fa més amè parlant amb uns i amb altres. El camí de Santiago és el moment de practicar el teu anglès, el francès i fins i tot alguna altra llengua com el portuguès i l'italià. Arribem a un oasis on un home ha plantat la seva rulotte i amb una mica de sombra i unes cadires ven cervesa fresca i altres cosetes. Tamponem la Credencial, fem petar la xerrada, ens hidratem i continuem el camí fins la població de Los Arcos. Allà ens parem a la plaça del poble per menjar un mos. És la festa major del poble. Tothom està al carrer i hi ha bastant ambient. Ens entaulem per fer una birra i dinar. Compartirem entre dos un menú. Després volem tirar una mica més i si et cardes un menú sencer després no hi ha qui et mogui de la cadira. Van arribant gent : el Manolo de València, l'Aina de Mongòlia, la Clàudia de Canadà, més italians i més gent coneguda. Estem també esperant la Ivana que té una tendinitis i avui ha anat més lenta. Finalment, ens diu que està a l'entrada del poble i la vaig a buscar perquè no es perdi i sobretot per agafar-li la motxilla. Arribem tots dos, ella menja alguna cosa i després de 3 hores i mitja allà parats decidim tirar fins a Torres del Rio. Són 7 km i escaig però sota un sol de justícia. Arribem al poble i ens trobem a la Maria que ens diu que tots els albergs estan plens i que ens queda només l'hostal amb la piscina i el spa. Entre sis que anàvem, agafem 2 habitacions triple i ens tirem de cap a la piscina perquè la tanquen d'aquí mitja hora. Quin gust! Un aigua freda que relaxa les cames i estova les butllofes. Després de canviar-nos, anem a fer una cervesa amb la gent de l'alberg de dalt. Baixem a sopar (ens tracten una mica malament perquè arribem a 20 minuts per tancar la cuina), després de fer una infusió a fora i finalment anem a dormir.

Aquesta nit dormirem millor!

Dia 4 - De Puente La Reina a Estella

Perquè faig el camí sol?

Crec que ara que hi sóc és més fàcil respondre a aquesta pregunta. Parlant amb gent que l'ha fet, tothom et diu que millor fer-lo sol. I jo pensava : "Però si és macu compartir-lo amb els que més estimes..." Si, potser teniu raó però quan vas sol, no has d'esperar a ningú, si vols accelerar el ritme, acceleres. Si vols parar a una església, pares. Quan vas sol, crec que és més fàcil conèixer gent. Ets més receptiu. Quan vas sol, no has d'estar pendent de l'altre que acompanyes. Quan vas sol, és més fàcil pensar. En el camí de Santiago, quan estàs sol mai estàs sol.

Ahir l'etapa era des de Puente La Reina a Estella (24 km). Només despertant-me, vaig estar parlant amb el Rafael. Li vaig deixar el mòbil perquè mirés el camino baztanés! Vaig recollir les coses, vaig anar a buscar les coses que s'assecaven, vaselina als peus i vaig començar a caminar. Les butllofes subcutànies estaven millor. Vaig enfilar el carrer major de Puente, em vaig parar a esmorzar (cafè amb llet i una napolitana de xocolata) i tot seguit em vaig posar en marxa travessant el majestuós pont del segle XI d'aquesta ciutat construït perquè els pelegrins passessin el riu Arga. Els de poble diuen que no han trobat cap escriptura de que fós construït per una reina.

Només sortint del poble ja hem vaig trobar a l'Alvaro, un noi d'Alacant que feia el camí perquè, entre d'altres raons, s'havia separat. L'acompanyaven la Mamen i la Ivana. L'Ivana és una noia de la regió de Vicenza, de 47 anys, que ja em vaig trobar entrant a Pamplona. La Mamen és una toledana de 34 anys, banquera, molt simpàtica.

Abans d'atravessar Muñeru vaig ajudar a la Clàudia (Brasilenya de São Paulo) i la Aina (a trucar a l'alberg de Puente La Reina perquè s'havien deixat un bastó. Elles dues havien contractat un servei de taxi perquè els hi portés les motxilles. Cirauqui, Llorca, Villatuerta y Estella. Molt bona companyia durant el camí. Practicant anglès, portuguès i francès.

Arribats a Estella agafem l'alberg municipal... Rentem la roba i anem a visitar el museu carlista i 4 de les 9 esglésies que hi ha al poble. Fem una birra i anem a sopar al Casanova. Una sopa de cocido i un llom amb patates. Anem cap a l'alberg i arribem una mica tard (22h15) i quasi no ens deixen entrar.

Demà serà un altre dia!

Dia 1 - De Saint Jean Pied de Port a Roncesvalles (28 km)

Em desperto a les 7 però no sortiré fins a les 9. Malgrat que es recomana sortir entre les 7 i les 8, el Patrick em va dir que després a Roncesvalles quan ho has vist tot, tens poca cosa a fer.
Així que em dutxo i baixo a esmorzar a un quart de nou : pa amb mantega i melmelada. El cafè a un euro! Parlo amb un francès que fa el camí de Santiago des de Perros-Guirec (Bretanya francesa) i el va començar el 7 de juliol. Al·lucinant!

Avui començo el meu camí amb l'etapa més dura del camí francès, la que va de Saint Jean Pied de Port a Roncesvalles travessant els Pirineus! L'etapa dura 7 hores segons les previsions i es camina uns 24 km i mig amb un desnivell positiu de 1400km. No és cap cosa de l'altre món per alguns que em llegiran però deu ni do pels altres.

Només sortir de Saint Jean el cama s'enfila com una mala ****. Al principi, el camí segueix una carretera de muntanya però asfaltada. Hi ha alguns cotxes però les vistes són molt maques amb una fauna i flora característiques d'alta muntanya.

Hem passat pel camí del col de Bentarte perquè ens ha fet un dia esplèndid. Si no es així, els francesos et fan pujar per la carretera que va des de Saint Jean  Pied de Port a Roncesvalles.

De moment, el primer dia, viatjo tot sol. Ahir vaig reconèixer pelegrins de vista però no hi vaig parlar gaire. Caminar sol pel camino és un moment de solitud  bastant especial. Et deixa pensar en tu mateix, en la teva vida, en el que vols ser, etc. Tothom ho recomana i és veritat. Després més endavant crec que ja caminaré amb més gent.

A l'alto de Hotnto, quan deixem la carretera asfaltada, el camí es fica xulo. Ja no tens l'angoixa dels cotxes passant pel costat. Com a companyia només tens el Prat, les vaques i algun cavall salvatge. Arribem al refugi d'Orisson ben aviat amb unes vistes espectaculars sobre les valls del costat. El Pirineu francès basc és realment molt macu. Al refugi, vaig al lavabo, omplo d'aigua una cantimplora (soft flask) que tinc i tiro milles de cara amunt. En aquest camí, porto dos bastons de carboni plegables que van de puta mare i de cara amunt, fico la redactora, em fico a fer marxa nòrdica i de moment, tiro fooooort! Ja porto 15 persones avançades! Més amunt arribo a un lloc amb un munt de cotxes aparcats a la carretera (amb raó hi havia tants cotxes aquest matí) i es que més amunt celebren una missa en basc en honor a la Verge de Biakorri, la patrona dels pastors d'aquesta zona! Vaig a veure-la i tinc un petit pensament pel meu avi (pastor) i la meva iaia (carnissera). Segur que si fossin d'aquesta zona, haguessin vingut! Tiro amunt amb la reductora, seguint els passos d'una alemana que fent marxa nòrdica tinc problemes per seguir! A més a més, camina amb una espècie de de Pamela al cap! Ben aviat, arribem a una caravana on es posen l'últim segell francès i ens enfilem amunt per trobar la Creu de Thibault! La passem i deixem la carretera per arribar a coronar el coll de Bentarte. Molt aprop hi ha la frontera espanyola, que no trepitjarem fins una mica més tard. Primer, faig una parada a la Fontaine de Roland per canviar l'aigua que tinc a la camelbak. Tiro més amunt, sempre sol, i passem per una Fageda molt bonica. Al final, serpentejant el camí, arribo al refugi de Izandorre. Fou construït perquè en època de mal temps ajuda als aventurers que gosen passar per aquí, amb una boira d'infart. Entro, faig una ullada i continuo pujant fins al col de Lepoeder (1410 m), el sostre de l'etapa i crec que del meu camí. M'aturo a menjar una barra que he agafat aquest matí de l'alberg barrejada amb uns talls de fuet. Aquest entrepà amb les vistes que tinc davant em sap a Glòria! Després de dinar decideixo passar pel gr12 perquè el camí que va directe a Roncesvalles es massa costerut de cara avall. Per no fer patir més el lligament extern del genoll de la cama esquerra, agafo l'alternativa! Arribo a Roncesvalles a les 15h15. El camí avui ha anat prou bé.

Vaig directe a buscar el meu llit a l'alberg de pelegrins. Després d'una espera llarga, em donen el llit. Tinc un alemà molt simpàtic al costat. Baixo a rentar la roba a mà, l'Estenc, i vaig escriure una mica de diari.

Després d'assistir a la missa de les sis, em vaig a veure el Sancti Spiritus però la visita és pagant només! Allà, Carlemany va enterrar les restes de Roland.

Avui toca a sopar a Casa Sabina, acompanyat d'uns grandins molt simpàtics i d'una alemana (no tant). Ens donen pasta italiana i porc amb patates amb un gelat de postres.

És l'hora d'anar a l'alberg perquè tanquem a les 22h. Recullo la roba estesa i me'n vaig al llit a escriure el meu diari.

Fins demà!

Dia 3 - De Pamplona a Puente de la Reina (24 km)

Que perquè faig el camí?

Segurament les motivacions són moltes! El tinc al cap des de fa bastants anys com a "challenge" esportiu. Per exemple, des de que parlo amb gent com el Dionís (aquest estiu fa el seu camí per setena vegada pel Nord amb sa filla, l'Esther) les ganes de fer-la anaven en augment. Tinc també una motivació cultural, per descobrir el nord de la Peninsula i les seves regions, cultures, menjar, etc. Una motivació espiritual també! Per trobar-se amb un mateix fora de la família, els amics i la feina (per això la faig sol) i només es pot entendre quan es vé a fer-la. De motivació religiosa, com que sóc científic i no crec amb déu hauria de dir que no n'hi cap (Així perquè setsous, Oriol, vas a adorar la moreneta cada any?). Després hi ha altres motivacions : perquè el meu pare (i el seu germà) es millorin, per recordar el meu avi que caminava molt amb les ovelles, la meva iaia que tot això de les verges li agradava molt i finalment per viure el camí experimentant el bon rotllo que s'hi troba!!!

Els nois que faig conèixer ahir se'n han anat de pintxus i han tornat a les 4 del matí. Quin sarau, déu meu! Malgrat despertar-me, m'he llevat a les 7h. He esmorzat a l'alberg, una mica de cereals i pa torrat amb mantega i melmelada. He conegut a una noia de Reus que fa el camí francès també. Molt maca. També m'he retrobat als 3 de Barberà del Vallès que la fan en bici. El pare es va trencar i ara només fa d'assistència amb el cotxe. Recullo la meva roba estesa (una mica mullada encara), faig la bossa, em fico vaselina als peus i surto fora l'hotel despedint-me dels amics que vaig conèixer ahir. El camí francès passa per llocs emblemàtics de Pamplona com la corba d'Estafeta, l'Ajuntament, el carrer Major i la fortalesa amb els seus espais verds. Després, entres a Cizur Mayor tot per la ciutat i quan la deixes ja comença el camí, camí.... Aquell que les meves botes agrada....  A partir d'aquí, s'enfila tot dolçament per camps de blat, de gira-sols i altres cultius per camins pedregosos i per anar guanyant altura fins arribar a Zariquiegui i més endavant a "Lo alto" de la Serra de Ereniega o El Alto del Perdón on hi ha un conegut monument als pelegrins (Surt a la película "The way"). A partir d'allà, el camí baixa per un camí molt pedregós (però molt) que és un mata-turmells per aquells que porten bota baixa. Amb les meves Bestard de canya alta i els pals, baixo bé però amb mal als peus! Després de la baixada es camina per uns camins més secs, vorejant camps de blat fins a Uterga i Muruzábal. Abans d'arribar a Obanos ens trobem uns nois que donen llimonada fresca per la voluntat (un bé de déu amb la calor que feia). S'arriba al poble on hi ha una catedral molt maca i un monument als pelegrins. En aquest poble s'explica una de les llegendes del camí i és  que Guillem d'Aquitania assessinà la seva germana Felicia i es quedar d'ermità a la ermita de Arnotegui (després d'anar i tornar de Santiago). Després d'Obanos s'arriba tranquil·lament a Puente de la Reina per uns hortets i apareix, de cop, l'alberg on em quedaré a dormir. Avui hem fan mal als peus i m'he de curar algunes butllofes! Em dutxo, me les curo i arriba el Rafael, un professor jubilat de Palència que m'explica un munt d'històries sobre els diversos camins de Santiago i altres rutes que ha fet. Molt interessant. És com l'avi que tots voldríem tenir perquè ens expliqués històries vora el foc.

Avui he fet 24km, he respectat l'etapa que em tocava, estic cansadet i aniré a sopar i a dormir aviat!

Dia 2 - De Roncesvalles a Pamplona (43 km)

Avui he començat la segona etapa! A les 6h ja obren els llums a l'alberg de Roncesvalles! Per cert, és molt nou i està molt bé! Ara bé... El sopar d'ahir a Casa Sabina una autèntica porqueria.... Fins i tot jo faig un plat de pasta millor, casum l'olla!
Després d'esmorzar a les 7h15, omplo el camelbak de 2 litres i tiro milles. L'etapa d'avui potser no és tant bonica com la d'ahir però també es passa per llocs molt bonics, sobretot uns boscos de roure molt madurs. Passem per Burgete, Espinal, Lintzoain, Paso de Roldán, El alto del Erro i una baixada fins a Zubiri. Zubiri té alberg municipal pels pelegrins i s'arriba pel  pont de la Ràbia (segle XII) que creua el riu Arga. Molta gent acaba l'etapa aquí (o a Larrasoaña) però encara tenia forces. He omplert el camelbak i he tirat. Un home sortint del poble m'ha dit on podia menjar. He tirat 3 km més fins a Larrasoaña i he anat a l'alberg municipal a tamponar la Credencial i a preguntar si podia menjar per allí. M'han dit que hi havia una taverna que "potser" obria a les 14h. Quina colla de vagus! He tirat milles! El pròxim poble, a Zuriain he dinat en una taverna.... M'he inflat a macarrons (boníssims) i unes costelles de porc. La veritat és que portava molta gana! He fet una mini migdiada i he tirat.... A prop de Zabaldika, es creua el pont de Iturgaiz (segle XII). Després s'arriba dolçament a Erre i Villava. He omplert el camelbak, he tret calers del caixer (La Caixa va absorbir Caja de Navarra) i he comprat més vaselina. Tinc l'entrecuix encetat. Avui m'he posat molta vaselina i crec que ja faig crosta! A part dels peus que em bullen, és l'únic que em molesta! Creuo Villava, després Burlada i entrem a poc a poc a Pamplona pel famós pont de la Magdalena (s. XII) que els pelegrins han creuat durant anys. Entrem al casc vell de Pamplona i anem directe a un alberg de la plaça de la catedral. Avui m'han sortit 43 km. He fet dues etapes en una. Vinc cansat.

A l'alberg m'acullen junt amb uns nois italians que he conegut. N'hi ha que ve caminant des de Verona! Whaooooo! Em donen el llit, em dutxo, rento la roba i me'n vaig a fer una birra ben merescuda. Quan acabo entro a l'alberg a fer 4 coses i després me'n vaig a sopar al bar del Txus Mari. Fan uns entrepans boníssims. Els millors de Pamplona diuen!

Arribo a l'alberg i m'estiro al llit per escriure aquest diari. Demà serà un altre dia i espero anar fent crosta durant la nit.

Bona nit!

Dia 0 - de Riudebitlles a Saint Jean Pied de Port

Avui marxo cap al nord! Potser són els nervis, potser la calor però m'he despertat mitja hora abans del que tocava. Ma mare m'ha acompanyat a l'estació de Sant Sadurní d'Anoia i a Sants m'he trobat a la Maite que és la pamplonica que m'ha de dur a la seva ciutat. M'enfilo dins del seu cotxe amb dues noies més que van cap a Lleida. Després de deixar-les, nosaltres pujem cap a Pamplona per una autovia/carretera molt xula que passa per Huesca, Ayerbe, Murillo de Gállego (al costat de les impressionants parets de Los Mallos de Riglos, unes parets verticals de conglomerat del Miocè conseqüència de l'elevació dels Pirineus), el pantà de Yesa i Pamplona.

La Maite és una conductora que he conegut utilitzant el blablacar! Una alternativa interessant als bitllets de bus i de tren! Proveu-lo i repetireu! Ha estat un encert! Em deixa a l'estació d'autobusos de Pamplona i ara he d'esperar el bus que em portarà cap a Saint Jean Pied de Port (França).

Arribat a Saint Jean, guaiiii! El poble està a rebentar de gent! Del 14 al 16 d'agost són les férias! Me'n vaig ràpid a la casa dels amics dels pelegrins i estava tancat! Obrien a les 20h! Me'n vaig a l'alberg de pelegrins per veure si hi ha lloc (diga'm somiador!) i res! Vaig a casa d'una iaia molt gran i acabava de donar la última habitació! Per sort, en un alberg també del centre, uns nois que havien reservat no s'havien presentat i hi havia lloc! Pago el meu llit (17 euros) i me'n vaig a menjar el meu tercer entrepà amb una birra ben fresqueta. Les "férias" a França són molt bojes i acostumen a organitzar una espècie de correbous... La gent va vestida de blanc i porten un fulard i una faixa vermella. Amb la birra feta, me'n vaig a menjar-me la poma en un lloc on feien balls tradicionals bascos! Molt Xulo i complicat de ballar. 

Vaig a buscar la meva Credencial a la casa dels amics dels pelegrins (Cal dir que vaig anar a Montserrat a peu el diumenge abans de marxar no només per entrenar-me sinó també per anar a buscar la Credencial. I la vaig perdre!). Allà em trobo una catalana, la Núria, molt simpàtica que m'explica diverses coses sobre el camino i em dóna un planell de la primera etapa. També conec allà, el Patrick i la seva dona que viuen al barri de Marseille on vaig fer la meva tesi doctoral. Quina coincidència més al·lucinant. Parlem una estona ben llarga i me'n vaig a fer alguna birra més i a cardar-me un altre entrepà! Espero que acabi el castell de focs i me'n vaig a dormir a l'alberg. Quan entro a la meva habitació per anar al llit, tothom estava dormint ja! Marededéu! Ja em veus pujant a la llitera i agafant les coses mínimes per ficar-me a dormir! No he suat gens, ja em dutxaré demà! Al costat de l'alberg, hi havia un bar on havien muntat una barra fora amb la música a tota castanya! Bufffff ni amb taps a les orelles es podia dormir! Mecagunelcapde.... Tardo més de dues hores en dormir... 

Dia -1 - Acabant de preparar la motxilla!

Ja tinc la motxilla preparada! Crec que són uns 8 quilos sense aigua. No està malament. És petita (només 24 litres) però m'anirà bé per no portar masses coses! Crec que ho tinc tot... Ganes de llevar-me demà i començar el meu camí!

39ème Festival Mondial de l'Image Sous-Marine (Marseille, France)

Stage Photo du CRAV Alpes-Provence à Hurghada (20 au 27 Novembre 2011)

Vous pouvez voir (en cliquant sur chaque image) une sélection de mes photos sous-marines faites pendant un stage de photo organisé par la CRAV Provence-Alpes et réalisé à Hurghada (Egypte) du 20 au 27 Novembre 2011.

Podeu veure (clicant a cada imatge) una selecció de les meves imatges submarines fetes durant un stage de foto organisat per la CRAV Provence-Alpes i realizat a Hurghada (Egipte) del 20 al 27 Novembre 2011.


Premier jour / Primer dia

Deuxième jour / Segon dia

Troisième jour / Tercer dia

Quatrième jour / Quart dia

Cinquième jour / Cinquè dia

2012_01_08_De la fabrica de Cal Valls a la resclosa de Cal Selmo

''
''
''
''
''
''
''
''
''
''
''

''
''
''
''
''
''

2011_12_11_Punta Santa Anna (Blanes, Catalunya)

Petita immersio darrera el port de Blanes en un diumenge del mes de Desembre amb l'Alfons GUMA i el David MARFIL. En una mar calmada pero amb una visibilitat pèssima, varem poguer fer una capbuçada de una hora i mitja fins a uns 12 mètres de profunditat. Aquests son una mostra dels bitxos que varem poguer veure...